Com hem d'entendre un quadre de El Greco?

En cap moment podem afirmar que el Greco és un pintor trist, sinó que és un pintor ple d´espiritualitat, amb figures místiques d´actituds suaus, plenes d´elegància, amb rostres allargats i mirades melancòniques. Els personatges dels seus quadres adopten actituds instantànies i la llum va configurant volums quasi geomètrics. Fixeu-vos en la roba i en les túniques. 

Es considerava, ell mateix, un geni i no es deixava guiar pel client. És habitual trobar en una mateixa obra la mescla d´escenes terrenals i escenes celestials. D'aquesta manera intentà defugir l´exaltat misticisme del moment, cosa que li ocasionà més d´un conflicte. El mateix Felip II mai no l´arribarà a acceptar, ja que la seva obra no seguia la tendència imposada per la Contrareforma. El Greco mai no va poder optar a ser pintor de la cort.

La facilitat per compondre diverses perspectives dins d´un mateix quadre, el seu fort cromatisme i la profunda expressivitat que s´amaga darrere de les seves delicades figures no seran valorats, fins a arribar al segle XIX, pels moviments simbolista i modernista, respectivament.