Toledo no és una ciutat que es pugui visitar, i menys conèixer, en un dia, ni en una setmana. En realitat la seva gran bellesa s'assaboreix passejant, a poc a poc, pels seus intrincats carrers tot descobrint-ne els nombrosos i peculiars raconets. Llàstima que només disposem de poques hores i cal fer-nos nostra, ràpidament, l'estructura laberíntica d'aquesta ciutat. Per començar, el principal atractiu d'aquesta ciutat és la seva plaça major, la plaça de Zocodover, centre de l'antiga ciutat musulmana i antic soc (mercat) de bestiar, actualment molt modificat. Aquesta plaça és el centre geogràfic i distribuïdor d'aquesta enrevessada vila. En aquesta ciutat, la fusió de cultures i arts es fa ben visible. L'art romà, el visigot, el musulmà –amb un parell de mesquites-, el jueu, el gòtic, etc, hi són representats.
LA CATEDRAL
Obra del segle XIII iniciada l'any 1226 per la capçalera. Però el projecte inicial s'acaba a final del segle XV.
Actualment, està encaixonada entre edificacions i, per tant, té una mala perspectiva. Els seus arquitectes foren els mestres Martín i Petrus Petri relacionats amb el gòtic francès del qual prenen model. Té una planta de creu llatina amb cinc naus d'alçada decreixent des de la central cap a les laterals exteriors. La girola o deambulatori és un dels espais arquitectònics més destacats en comparació amb totes les altres catedrals gòtiques hispàniques. És doble per imposició de les cinc naus. Gràcies a l'estructura ogival o de volta de creueria, s'hi van construir grans obertures amb vitralls que no han d'envejar per res els tan renombrats de la catedral de Lleó.
I si encara vols saber-ne més enllaça aquí per visitar el web de la catedral.
QUI ÉS EL GRECO?
Doménikos Theotocópulos era el nom d'aquest pintor renaixentista de l'època manierista. Neix a Càndia (Creta) illa que en aquells moments depèn de Venècia. Treballa a Venècia i, posteriorment , a Roma amb els més grans Mestres italians del moment (Ticià, Tintoretto).Decideix venir a Espanya, atret per la construcció del Monestir de l´Escorial, i s´instal·la definitivament a Toledo. En aquesta ciutat, on morirà l`any 1614, pinta quasi dues-centes obres. Fou enterrat a la cripta de Sto.Domingo el Antiguo, monestir de clausura obert al públic, on l´artista realitzà el seu primer encàrrec un cop arribat l´any 1577. Hem de recordar que dels setanta-tres anys de la seva vida, en passà trenta-set a Espanya, uns dotze a Itàlia, i la resta a la seva ciutat natal.
L´ ENTERRAMENT DEL SENYOR D´ORGAZ
A la plaça del Conde podem trobar una de les pintures més representatives del Greco. En una de les dependències de l´església de Sto. Tomé hi ha el quadre de L´enterrament del Senyor d´Orgaz. Aquest retrat funerari fet de fusta de Sicomor (similar a la figuera) està dividit, compositivament, en dos plans ben diferenciats: el celestial i el terrenal. A la part superior, uns núvols amb sants i àngels acompanyen la verge i Sant Joan , els quals estan girats cap a la figura de Crist. A la part terrenal, desenvolupada, compositivament, de forma horitzontal, unes figures plenes de melangia amb rostres allargats assisteixen a la inhumació del Senyor a la tomba. A la part inferior cal destacar la imatge en què St. Agustí i St. Esteve transporten el Senyor d´Orgaz.